Terapia de moviment rítmic
Què és la teràpia del moviment rítmic?
La teràpia del moviment rítmic és una tècnica basada en uns exercicis de moviments senzills i rítmics amb el cos, que s’obtenen en millorar la integració dels reflexos primitius en reflexos posturals. D'aquesta manera es creen noves connexions nervioses que fan que els nostres pacients puguin millorar la seva atenció i aconseguir nivells cognitius superiors (lectura, escriptura, desenvolupament de la lògica).
Els reflexos primitius són els reflexos innats del sistema nerviós central que permeten a l’ésser humà desenvolupar-se des del naixement. Afavoreixen el desenvolupament d'estructures neurològiques superiors que es mantindran presents tota la vida (reflexos posturals) permetent les respostes voluntàries.
Per alguna disfunció en el desenvolupament motor o neurològic dels nens, apareixen dificultats per a la correcta integració dels reflexos primitius, amb la qual cosa provoca que el nen no maduri visualment amb normalitat.
Si ens centrem en el sistema visual, trobem que els reflexes primitius implicats en el correcte desenvolupament visual són:
- El reflex de moro
- El reflex Tónic Laberíntic(RTL)
- El reflex Espinal Galant (REG)
- El reflex Tónic Asimétric del Coll ( RTAC)
- El reflex Tónic Simétric del Coll (RTSC)
- El reflex de prensió
Com afecten els reflexos primitius?
● Dificultats d’aprenentatge
● Males postures, poc equilibri
● Problemes de lateralitat
● Problemes d’atenció i concentració
● Problemes de comportament
● Retard maduratiu
● Hiperactivitat, impulsivitat
La teràpia del moviment rítmic té com a finalitat la millora motora i funcional del sistema nerviós, arribant a millorar les funcions superiors del cervell.
Molts dels nens hiperactius, amb dèficit d’atenció, els nens amb dificultats en l’aprenentatge de la lectoescriptura, tenen algun d'aquests reflexos actius (falla la maduració). Normalment succeeix a aquells nens i nenes que no atenen bé, no hi veuen bé, no llegeixen bé, etc.
Treballem des del cos per arribar a la visió i obtenir resultats a diferents nivells, com si reforcessin els pilars d’un edifici. Els exercicis s’adapten al moment evolutiu de cada pacient, són fàcils però no senzills d’aplicar, ja que han de ser el més perfectes possibles, per millorar la informació que arriba al cervell.