Què és la dislexia?
Segons l'Associació Catalana de Dislexia, "la Dislèxia és un trastorn del neurodesenvolupament de base genètica que afecta entre un 5 i un 10% de la població, no hi ha diferències significatives de prevalença entre ambdós sexes. És manifesta amb una dificultat significativa i persistent en la forma escrita del llenguatge, que és independent de qualsevol causa intel·lectual, cultural o emocional i que, per tant, pot aparèixer malgrat tenir una intel·ligència adequada, una escolarització convencional i una situació sociocultural dintre de la normalitat.
Aprendre a llegir i a escriure no és una tasca fàcil, però els nens i nenes dislèctics s’hi enfrontenamb una dificultat inesperada sense que, aparentment, hi hagi una causa que expliqui el perquè no poden d’adquirir, de la mateixa manera que els seus companys, les habilitats instrumentals necessàries per a l’aprenentatge i consolidació d’una lectura fluida, l’automatització de l’ortografia natural i, posteriorment, de les normes d’ortografia reglada i arbitrària que els correspondria pel nivell escolar i la seva edat cronològica. La dislèxia és la dificultat d’aprenentatge més freqüent, de fet d’acord amb els criteris dels experts representa el 80% dels trastorns d’aprenentatge.
Els trastorns d’aprenentatge són inesperats, perquè els infants no en tenen cap altra manifestació que la seva dificultat per aprendre a llegir i escriure tal com s’espera, és resistent als tractaments d’aplicació en els retards d’aprenentatge i és persistent perquè no desapareix amb el temps, els nens i nenes dislèctics demà seran persones adultes dislèctiques.
La majoria de persones dislèctiques estan prou capacitades per accedir a qualsevol nivell d’ensenyament, però massa sovint el sistema educatiu barra el pas als dislèctics abocant-los al fracàs escolar o bé oferint-los sortides per a les quals no estan gens motivats i que són l’origen de profundes frustracions personals."