Mètode Johansen Ias

Mètode Johansen Ias"

L’audició és la base per a l’accés al llenguatge parlat. Escoltar és la capacitat d’utilitzar el que sentim. Es poden sentir totes les freqüències avaluades pels otorrinos, i semblar que hi ha una percepció auditiva “normal” però això no significa que s’utilitzi de forma òptima la informació auditiva. Per tal cosa, és necessari que s’acompleixin uns requisits bàsics perceptius, com per exemple que els sons greus requereixin de més volum que els aguts per ser rebuts, i d’aquesta forma afavorir una percepció prioritària del llenguatge humà amb menor esforç que la percepció de sorolls (freqüències greus). També és convenient que les dues oïdes tinguin una percepció parella en les diferents freqüències, i que l’oïda dominant tingui un cert guany respecte a l’oïda subdominant i convé també que no es produeixin grans desequilibris auditius en freqüències pròximes.

Molts nens amb dificultats d’aprenentatge o llenguatge, incloent dificultats amb la lectura i l’escriptura, tenen processament auditiu deficitari o immadur. Els investigadors creuen que dificultats en el processament auditiu primari es pot traduir en problemes de processament del llenguatge i la forma en què els nens perceben els sons de les paraules.

Les dificultats dels candidats a beneficiar-se d’aquesta teràpia són:

- Pronunciació errònia de certs fonemes que comparteixen molts formants.

- Problemes de comprensió del llenguatge parlat.

- Llenguatge expressiu: dificultats en la seqüenciació o expressió verbal en general, així com prosòdies atípiques.

- Problemes de processament auditiu primari en la discriminació i filtrat de sons ambientals.

- Llenguatge escrit - Ortografia.

- Consciència fonològica dels sons de la parla.

- Dispràxia.

- Trastorns de l’espectre autista.

- Problemes de comprensió i record d’informació i instruccions.

- Manca de concentració.

- Baixa autoestima.

- Comportament disruptiu.

- Hipersensibilitat a sons forts o a certs sons.

- Pèrdues d’audició per l’edat.

La teràpia auditiva Johansen millora les capacitats bàsiques de l’escolta, donant una base ferma a capacitats bàsiques cerebrals com el filtrat, selecció i organització d’informació auditiva general. Això s’aconsegueix perquè l’estimulació que es realitza utilitza freqüències limitades segons el període, proporcionant una quantitat manejable de freqüències per poder ser processades pel cervell. També perquè s’equalitza les melodies per afavorir la percepció d’aquelles freqüències que no es processen bé i reduint aquelles que és necessari percebre amb un volum més alt per facilitar la concentració i l’atenció sostinguda.

Aquest procés tindrà com a conseqüència immediata la capacitat de discriminar freqüències sonores, incloent les del llenguatge, contribuint a que tant en la percepció i l’atenció de llenguatge parlat com en l’expressió, es produeixi una millora. Això contribuirà a millorar la capacitat de llegir i la comprensió del que s’ha llegit. L’expressió verbal escrita també es veurà beneficiada per aquest mateix motiu.

La teràpia auditiva individualitzada dissenyada per Kjeld Johansen proposa una correcció progressiva –per freqüència i oïda- de la corba audiomètrica d’un pacient que presenta algun dels símptomes que hem esmentat.

En termes generals, després d’un període d’escolta, que oscil·la entre les quatre i les dotze setmanes, de deu minuts diaris, es realitza una nova audiometria i es produeix un disc terapèutic, també individualitzat on es corregeix la corba audiomètrica del pacient distingint cadascuna de les oïdes i cadascuna de les freqüències.

Després de diversos períodes de teràpia es produeix una clara reducció en la distància entre l’audiometria del pacient i la corba òptima d’audició.

El que succeeix en la gran majoria dels casos és que a mesura que s’apropa l’audició del pacient a la corba òptima es redueixen al mínim els símptomes que van ser motiu de consulta.